EL SR. EDUARD PUNSET

Lletra i Mùsica: Sergi Dantí

Jo vivia sense viure

Era igual que un animal

Dormia mirant la tele

Al sofà com d’habitual

I a la una del matí

En ple horari cultural

Va aparèixer a la pantalla

La curació del meu mal

Un follet de pels FEROTGES

Que amb la seva veu d’ocell

Em parlava com pensant-se

que jo fos intel·ligent

Quina sensació mes nova,

Jo que estava acostumat

Que em prenguessin per imbècil

Els ministres de l’Aznar

Ara veig que dins la tele

La intel·ligència te un lloc

I que tots podem gaudir-la

Amb insomni o dormint poc

Ja mai més seré tan bestia

No seré un animalet

Mort de son, pero molt mes culte

Veient a l’Eduard Punset

Que ens parla de cucs i estrelles,

de Freud i Mendeleiev

i que tot li meravella

i li fa brillar els ullets

A altres teles s’insultaven

Rebuscant-se lo pitjor

Demostrant ser bons alumnes

De l’odi i la crispació...

I ell parlava de nosaltres

I tot semblava tant bo

Ens miràvem tal con érem

I cap cosa ens feia por

Ara el món es mes amable

No com quan jo era petit

A la hora de les bruixes

I el dimoni sota el llit...

Quan miro el nostre planeta

Amb la gent tan animal

Em fa por la nostra vida

Que perilla tant i tant

I desitjo tonteries

Tant sols penso un momentet

Que bonic el món seria

Tot ple d’Eduardets Punsets